Com mesurem l’èxit empresarial en el context actual?

Comparteix el recurs
Com mesurem l’èxit empresarial en el context actual?

 

El creixement de vendes d’Amazon durant el confinament es pot considerar un èxit?

Tot depèn de quin és l’objectiu que perseguim. La teoria de l’economia del bé comú promoguda per l’economista austríac Christian Felber es pregunta quins són els objectius perseguits per l’economia.

La paraula “economia” ve de dues paraules gregues: oikos, que significa «patrimoni», i nomos, que vol dir «llei» o «administració»: administració del patrimoni. Doncs, els diners per si mateixos no haurien de ser l’objectiu de l’economia, sinó el mitjà a través del qual administrem el nostre patrimoni.

La teoria del bé comú pretén mesurar de manera diferent el rendiment econòmic que generen les empreses, incloent-hi els següents valors: dignitat humana, solidaritat i justícia, sostenibilitat del medi ambient i transparència i codeterminació. Valors molt en sintonia amb els de l’economia social i solidària: ajuda mútua, democràcia, igualtat de gènere, transparència, responsabilitat social.

Des del segle XX existeixen diferents corrents que proposen teories alternatives al sistema capitalista i que comparteixen dues avaluacions: la crítica i oposició a la legitimació de l’acumulació de beneficis com a fi de l’economia i no com a mitjà, i la responsabilitat del sistema actual en la desigualtat i la insostenibilitat ecològica i financera dels estats.

La realitat pràctica que proporcionen ha propiciat que ocupin un lloc destacat en els debats acadèmics, socials i polítics, així com en la generació de mitjans per a la cerca d’altres models econòmics, transcendint fins i tot a l’àmbit legal, i fent créixer exponencialment les cooperatives i altres empreses d’economia social a Catalunya.

Des de Facto considerem que aquest enfocament, que no és nou en absolut, és el que hauríem de perseguir a l’acompanyar futurs emprenedors i empreses ja en funcionament. Quan assessorem una empresa o una iniciativa emprenedora, no només ens concentrem en la manera d’assolir la viabilitat econòmica, entesa com la generació de beneficis. Considerem que les entitats també han de tenir en compte uns principis que estiguin dirigits a millorar el bé comú de la societat. Així, fem preguntes que vagin dirigides a la millora de l’impacte social, com: quina és la petjada ecològica de la nostra entitat?, quines condicions laborals tenen els treballadors?, fomentem la paritat de gènere?, té sentit el servei/producte que oferim?

Sense fer distincions en la forma jurídica que tingui la nostra entitat o empresa, es poden fer canvis que facin una contribució al bé comú segons els seus principis. Així que, donant resposta a la pregunta inicial, el model d’Amazon encara que genera milers de llocs de feina, no assoleix aquests estàndards. Entre altres coses, precaritza els seus treballadors/es, principalment els transportistes de forma similar a la problemàtica que trobem en aquest sector del transport a domicili amb Deliveroo o Glovo. Per altra banda, són empreses que tributen a paradisos fiscals, per aquest motiu Brussel·les exigeix 250 milions d’euros a Amazon per haver-se beneficiat entre 2003 i 2011 d’avantatges tributaris “sense justificació vàlida” gràcies al favorable tracte fiscal que atorga Luxemburg a les multinacionals de tot el món.

Reunió internacional de treballadores d’Amazon en la ciutat alemanya de Leipzig

 

Per això, l’economia social està proposant alternatives a aquest tipus d’empreses i a la seva precarització en l’àmbit del transport:

  • Coop de pedal, que ofereix serveis al voltant de la ciclomissatgeria i la missatgeria ecològica, l’ecologística i la ciclomobilitat amb la finalitat de difondre i incrementar l’ús de la bicicleta a les ciutats i entorns urbans com a mitjà de transport de mercaderies, documentació, béns i productes de forma eficient, ràpida, segura i ecològica.
  • Mensakas, que neix de la lluita sindical de “RidersxDerechos”, liderada per ex-riders d’altres plataformes. La cooperativa es dirigeix als antípodes dels seus competidors considerant a la plantilla persones i no números d’un algoritme, prioritzant així els seus interessos i drets per sobre del capital.
  • kmCat, que pretén ser l’Amazon català amb valors cooperatius. La nova xarxa cooperativa vol apropar les compres i les oportunitats de negoci i la col·laboració. Pretén ser una eina per a fer més sòlida la nostra economia i més responsable el nostre consum, amb consciència social i ànima sostenible.

2020 està esdevenint l’any dels reptes, l’actual crisi sanitària està posant a prova moltes de les estructures que consideràvem establertes i arrelades a la nostra societat. En un instant, vam veure com s’aturaven les activitats, les rutines, la societat, l’economia. La represa de les activitats ha sigut lenta i esglaonada, algunes entitats van tenir més capacitat de reacció, mentre que d’altres van trobar més dificultats per tornar a una relativa normalitat. Aquesta pausa ens ha fet replantejar les formes i les condicions en les que fem les coses i, alhora, els fonaments d’aquestes formes, els objectius que perseguim i els valors sobre el que treballem.

Vols subscriure’t al nostre butlletí?

Compartirem amb tu notícies del sector de l’ESS, actes, les nostres formacions i molt més!

Recursos relacionats