LA SITUACIÓ ECONÒMICA I PATRIMONIAL DE LA COOPERATIVA EN SITUACIÓ POST-PANDÈMIA. INDICADORS I MÈTRIQUES CLAU

Comparteix el recurs
SITUACIÓ ECONÒMICA POST-COVID

Més enllà de l’impacte que la COVID ha tingut en la vida de les persones, la pandèmia també ha suposat un cop dur per les empreses i l’ocupació. Encara així, els governs europeus han reaccionat de forma molt diferent respecte a la crisi financera iniciada el 2008, impulsant aquest cop mesures per pal·liar el seu impacte, on sobretot destaquen en el cas de l’estat espanyol l’adaptació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO).

Aquesta situació pot tenir un gran impacte en tres grans eixos:

Disminució de la producció

La producció global, però principalment l’asiàtica s’ha vist afectada per tancaments de part de la seva indústria i ralentització en el creixement econòmic i productiu. Com un dels principals exportadors, però també un dels principals inversors a nivell global, el que passa a l’Àsia genera una reacció en cadena arreu del món.

Interrupció de la importació i exportació de subministraments industrials bàsics

Encara que el sector serveis ha guanyat molt de terreny als països desenvolupats, la indústria segueix suposant un element important en la producció, i sobretot en l’ocupació generada. En el cas de l’estat espanyol, tenim l’exemple de la indústria de l’automòbil. Molts d’aquests productors estan veient aturades les seves línies, a causa de la falta de subministraments i components que en la seva majoria provenen d’Àsia i concretament de la Xina. L’impacte és tan elevat que ho podem notar en coses tan evidents com la impossibilitat de comprar una bicicleta nova des de fa mesos, o el retard en l’entrega de cotxes nous en més de 4 mesos. Aquesta última amb conseqüències tan greus com l’ERTO aplicat per SEAT, que afectarà 1.276 persones al dia i que prové d’una reducció de les vendes mundials del 18%, per aquesta manca de subministraments.

Repercussions en el finançament empresarial

Les interrupcions temporals de la producció han generat tensions evidents en les empreses i conseqüentment en la vida de les persones. Però una de les repercussions a llarg termini que pot tenir la pandèmia en l’àmbit empresarial és la dificultat de cercar i trobar finançament. El sosteniment d’una part de les despeses estructurals mentre la producció estava aturada, ha generat grans tensions en la liquiditat. A banda d’això, un any i mig en blanc com el que hem viscut, deixen molt tocats els balanços de les empreses. Això genera una valoració negativa dels finançadors, que tenen una aversió al risc superior a períodes històrics anteriors. És per això, que molts governs europeus han pres mesures tals com ara avalar una part del nou deute bancari contret durant la pandèmia, com a única manera de generar confiança i mantenir en marxa un sector financer que veia ben negre el seu entorn i que no es volia posar en risc a si mateix.

Per tant, veiem que la COVID-19 ha colpejat en tots els àmbits de la societat. Aquest element ha dut a moltes persones a veure la necessitat de trobar una solució integral que prioritzi la condició humana. Aquesta és una de les raons per la qual l’Economia Social ha agafat força en l’imaginari col·lectiu com a alternativa per frenar l’impacte generat per aquesta crisi.

Des d’aquesta perspectiva, es busca una redefinició dels processos productius en els quals l’única finalitat no sigui l’increment dels beneficis, sinó la promoció de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.

 

MÈTRIQUES CLAU

 

Ingressos prepandèmia / actuals

Analitzar i comparar els ingressos de l’organització en diferents períodes de temps és clau per obtenir informació de l’evolució i l’estat de l’organització. La mètrica “ingressos prepandèmia/actuals” serveix per obtenir aquestes dades. Mitjançant aquest indicador, podem veure quin ha estat l’impacte de la crisi sanitària en l’activitat i com ha repercutit en el volum de facturació (augmentat, reduït o mantingut).

El baròmetre cooperatiu 2020 afirma que el 75% de les cooperatives han disminuït la seva facturació a causa de la pandèmia. Una reducció d’ingressos repercuteix directament a l’organització afectant a diferents àrees de treball com per exemple, a la producció, ja que hi haurà matèries primeres i recursos de personal destinats a la producció d’un bé o servei que finalment no es portarà a terme, també afecta a l’estructura de costos perquè s’han de cobrir unes despeses fixes que no depenen dels ingressos, entre d’altres. Utilitzant aquest indicador, les organitzacions poden detectar els canvis de volum de facturació amb antelació, de manera que tindran la possibilitat de preparar un pla d’acció per poder treballar-ho i prendre mesures en tots els àmbits d’afectació, garantint així la sostenibilitat del projecte.

% pressupost executat

Una de les mètriques més importants que podem analitzar per veure quin és l’estat de l’organització i quin impacte ha generat la Covid en l’activitat és revisar i comparar el percentatge del pressupost que realment s’està executant respecte a la planificació que s’havia fet.

El pressupost ens serveix per establir objectius, marcar prioritats i prendre decisions. No obstant, si ho treballem de manera fixa basant-nos en els resultats de l’any anterior sense fer-ne revisions periòdiques, difícilment serà una eina útil. En canvi, si ho fem amb un pressupost variable, podrem mesurar i analitzar com s’està desenvolupant l’activitat i a partir d’aquí detectar amb més facilitat si hi ha punts crítics i poder prendre decisions.

Mitjançant el seguiment pressupostari i les revisions periòdiques, podem conèixer el nivell d’ingressos i portar un control de les despeses, d’efectiu i de gestió. Aquesta informació ens permet analitzar més en profunditat les conseqüències de la pandèmia, obtenint una visió integral de la companyia que ens donarà pas a planificar i fer canvis estratègics si és necessari.

Un gran nombre de cooperatives i entitats de l’economia social han hagut d’aturar parcial o totalment la seva activitat. Això significa que hi ha hagut una caiguda d’ingressos que impacta en tota l’organització. Quan fem una planificació, comptem amb uns recursos (materials, econòmics, de personal…) pel desenvolupament de l’activitat, si aquesta s’atura, els ingressos també i, per tant, els recursos que s’havien previst destinar en aquesta línia queden bloquejats.

Una de les despeses que impacten més en el pressupost són les de personal. Posem l’exemple que una organització a inici d’any planifica una estructura de personal per cobrir el 100% de la seva activitat. En el moment que es declara l’estat d’alarma, l’activitat queda aturada parcialment i es redueix al 40%, per tant, el 60% de despesa de personal que s’havia previst a inici d’any no es podrà cobrir amb els ingressos.

Davant aquesta situació l’organització té dues opcions:

  • Retallar despeses de personal
  • Reinventar l’estratègia i redistribuir els recursos de personal

Com ja s’ha vist en altres ocasions, el cooperativisme i l’economia social, es mostra més resilient davant situacions de crisi. Per això, des d’aquest sector apostem per la segona opció que consisteix a veure quins són els recursos de personal amb els que compta l’organització i de quina manera es poden encabir per a generar nou valor dins de l’empresa i mantenir l’ocupabilitat.

Amb aquest exemple, podem veure que si no es fa un seguiment pressupostari, els ingressos i les despeses queden bloquejades durant tot l’any i difícilment podrem detectar quines problemàtiques té l’organització i quins canvis cal fer per garantir la sostenibilitat i supervivència d’aquesta.

 

SITUACIÓ FINANCERA I TENSIONS DE TRESORERIA

Seguint amb les mètriques clau ens trobem amb el control financer. Es tracta d’una mètrica que cal treballar de manera proactiva, en lloc de deixar que la realitat de la nostra tresoreria ens posi en situacions poc desitjades com ara el no poder pagar les nostres obligacions amb proveïdors i sobretot treballadors.

L’anàlisi financer cal fer-lo de manera paral·lela a l’anàlisi econòmic i pressupostari comentat en els últims paràgrafs. L’eina bàsica de control financer són els plans de tresoreria, setmanals o mensuals, i la detecció prematura de punts de risc de falta de liquiditat, que són aquells punts en els quals la quantitat prevista de tresoreria (en efectiu o en comptes bancaris) s’acosta perillosament a 0 € o inclús preveu una situació de liquiditat negativa.

De manera reactiva les solucions que podem oferir són poques: reduir les despeses previstes, reestructurar l’organització (el que probablement afectarà a les persones contractades) i negociar una pòlissa de crèdit amb entitats financeres com Fiare o Coop57, presentant un pla de viabilitat i els ajustaments necessaris.

En canvi de manera proactiva, portant un control de tresoreria constant a mesos vista, podem detectar aquells punts de tensió i negociar amb proveïdors o clients terminis de pagament/cobrament, alhora que també podem negociar amb entitats financeres pòlisses de crèdit amb menys angoixa.

 

CONCLUSIÓ I POSSIBLES SOLUCIONS

Davant d’aquesta situació cal plantejar-nos possibles vies per tal de reconduir la situació econòmica de les nostres cooperatives i entitats a una situació amb més eines per garantir la sostenibilitat dels nostres projectes. En aquest article exposarem dues d’aquestes eines, la innovació socioeconòmica (més enfocada a aprofitar les oportunitats externes) i la millora de processos interns a través de tecnologia.

Aquestes eines tenen en comú la necessitat d’un canvi substancial en la cultura organitzativa de les nostres entitats.

Innovació socioeconòmica com a resposta

Un cop reconegudes les situacions actuals en les quals ens trobem i les oportunitats que podem perseguir cal crear projectes creatius d’intraemprenedoria i noves línies de negoci, o bé d’escala de les línies actuals des d’una perspectiva d’innovació social. A través de les següents etapes: coneixement del problema (diagnosi i investigació), ideació (mentalitat oberta, pensament lateral) i prototipatge iteratiu (experimentació, cocreació de la solució i testatge).

Millora de processos i tecnologia

Per últim cal mirar a l’interior de les nostres entitats i cooperatives i respondre’ns la següent pregunta: “Podríem gestionar millor el nostre dia a dia per dedicar més temps a feines d’alt valor afegit i menys a processos repetitius (però necessaris)?”.

Existeixen diferents alternatives per millorar els nostres processos interns, des de la intercooperació per externalitzar alguns d’aquests processos a entitats especialitzades, com poden ser centres especials de treball, fins a la digitalització dels processos interns, passant per canvis en el model organitzatiu i de gestió.

I quins processos interns podem millorar?

Tot seguit us proposem que us feu les següents preguntes per detectar punts de millora en els vostres processos:

  • Comunicació interna.
    Tenim eines de comunicació interna segmentada per cada tasca, projecte o oportunitat? Utilitzem canals de comunicació específics o seguim amb el gestor de correu electrònic generalista? Dediquem molt temps a buscar informació rellevant perduda en cadenes de correus infinites?
  • Comunicació externa i CRM.
    Tenim tots els nostres contactes en un mateix espai? Utilitzem tècniques de segmentació? Tenim organitzades les diferents oportunitats comercials i totes les persones comercials tenen un control en temps real de la seva evolució?
  • Procés de pressupostari i de facturació.
    Tenim un procés estandarditzat per fer propostes a clients? Optimitzem el temps de propostes o dediquem massa temps a pressupostar?
  • Organització de projectes i rendibilitat.
    Portem un control de quins projectes ofereixen una major rendibilitat a la nostra entitat? Podem organitzar les tasques i saber en cada moment en quin estat està cada tasca?

Com hem comentat abans, existeixen projectes per acompanyar i millorar els processos interns de les entitats i facilitar així la presa de decisions com per exemple Processos.org, la línia d’intercooperació entre Coopdevs i Facto Cooperativa, a on treballem per la millora d’aquests processos a través de la tecnologia digital: facilitant la gestió administrativa, el control de projectes, pressupost i gestions internes de les entitats.

Sigui com sigui, tant si feu l’anàlisi de la situació econòmica de la vostra entitat de forma interna com si us acompanyen, no hi ha millor manera per continuar amb el vostre projecte que fer una pausa i analitzar el paisatge: a on estem, què ens ha dut aquí, en quin context ens movem, a on volem anar i, si és necessari, refer l’estratègia per poder arribar.

 

Si voleu més informació ens podeu contactar a través del nostre canal habitual info@facto.cat.

Vols subscriure’t al nostre butlletí?

Compartirem amb tu notícies del sector de l’ESS, actes, les nostres formacions i molt més!

Recursos relacionats