Eines i processos per la transformació digital de cooperatives II – El model de negoci digital i l’economia d’escala

Comparteix el recurs

En el primer article d’aquesta minisèrie sobre transformació digital de cooperatives vam aproximar-nos a les principals àrees que intervenen en la digitalització de processos. Avui baixarem més al detall d’una d’aquestes àrees: el model de negoci digital que ens posa a disposició internet i l’economia d’escala.

Un model de negoci digital es pot definir com un model que aprofita les tecnologies digitals per millorar diversos aspectes d’una organització. Des de com l’empresa adquireix clientes o usuàries, fins a quin producte / servei ofereix. Un model de negoci digital esdevé quan la tecnologia digital ajuda a millorar la proposta de valor.

La majoria de models de negoci en línia es basen en un concepte que als economistes sempre ens ha posat una mica tontos: les economies d’escala. Les economies d’escala són el conjunt d’avantatges que obté un negoci, o una proposta de valor, a través de la seva expansió. Principalment els factors que fan que el cost per unitat de producció disminueixi a mesura que incrementen les unitats produïdes.

Posem per exemple una empresa de producció de pasta fresca ecològica, han de comprar una màquina per fer la pasta i tenir una persona contractada produint, entre altres costos fixos. A més ha de comprar farines i ous i aigua per produir cada kg de pasta, això són els costos variables. Si tenim la màquina produint al 100% (i per tant també tenim la capacitat de vendre el 100% de la producció) el cost per cada unitat produïda de kg de pasta es reduirà, ja que repartim els costos fixos entre el màxim de kg de pasta possibles. Si només produïm al 50%, repartirem els mateixos costos fixos entre la meitat d’unitats!

A mesura que augmenten els consumidors es redueix el cost unitari.

No tot són coses positives sobre les economies d’escala… en part són les culpables del model de creixement insostenible del darrer segle del capitalisme.

Hem d’aconseguir trobar un equilibri entre la sostenibilitat i viabilitat econòmica que generen els conceptes d’escala i l’expansió depredadora (i insostenible). Una anàlisi sobre aquest debat el podeu trobar en una recerca realitzada per la cooperativa agroecològica l’Aresta El canvi d’escala: un revulsiu per a la sostenibilitat del cooperativisme agroecològic?.

En el medi digital les economies d’escala apliquen de vàries maneres:

La primera, i més evident, és quan una empresa o entitat posa en marxa una “plataforma” digital. Aquesta plataforma té uns costos majoritàriament fixos, haurem de contractar informàtics, pagar uns servidors, dissenyar la web, etc. En ser un negoci amb una alta intensitat en costos fixos, a mesura que augmenten els seus usuaris o consumidors més es redueix el cost unitari (dividim els costos pel total d’usuàries).

Pensem en un VanWoow, la plataforma que posa en contacte autocaravanistes amb micropobles. Crear la imatge i la seva pàgina web i publicitar-la té un seguit de costos, però com més gent conegui la iniciativa i consumeixi experiències en els micropobles de la plataforma menys cost tindrà cada unitat consumida.

Com segurament haureu notat, el principal factor que determina l’èxit o fracàs d’iniciatives en el medi digital és la capacitat d’aquestes per crear una comunitat suficientment gran com per a fer la plataforma viable. Aquest concepte sovint es pot resumir i calcular en el que s’anomena l’audiència mínima viable, quina és aquella audiència mínima que ha de tenir la teva iniciativa per tal que sigui viable?

Per a crear una comunitat no només necessitem tenir un producte / servei de gran qualitat (o valor afegit) sinó que també ens caldrà comunicar-ho de manera correcta al nostre públic objectiu. Per sort crear comunitat ha sigut sempre una de les especialitats de l’ESS, travant discursos molt potents i enxarxant persones i col·lectius per fer-nos més fortes (la raó ja la tenim). L’economia digital social i solidària ha de ser capaç d’atraure un gran nombre de persones i col·lectius per fer-la sostenible i la digitalització pot ser una palanca per aconseguir-ho.

En el següent capítol d’aquesta sèrie exposarem algunes de les principals tipologies de models de negoci digitals, ara que tenim clars els conceptes sobre els quals es vesteixen: l’escala i la comunitat. Sabem que sovint les expertes en aquest àmbit parlen de models que queden molt allunyats de la nostra realitat o les nostres possibilitats, així doncs intentarem, en la mesura del possible, posar exemples pròxims a l’ESS al nostre país i donar algunes pistes de què podem aprendre de cada model.

 

Vols subscriure’t al nostre butlletí?

Compartirem amb tu notícies del sector de l’ESS, actes, les nostres formacions i molt més!

Recursos relacionats